Durant el segle XIII, l'exèrcit mongol atacava sense pietat els territori de la Rus de Kíiv, una federació de tribus eslaves. D'aquí en van sorgir dues llegendes: la dels miracles de Santa Fevróniya i la de la ciutat invisible de Kítezh. A principis del segle XX, Nikolai Rimski-Kórsakov les va unir en una de les seves òperes més exitoses. L'argument ens parla a grans trets d'una jove, Fevróniya, que a través de les seves oracions aconsegueix fer invisible una ciutat sencera per tal que els mongols no la puguin atacar. L'òpera és de llarga durada i Rimski-Kórsakov la va adaptar en forma de simfonia.
A Catalunya destaquen les llegendes protagonitzades per les dones d'aigua, també anomenades encantades, paitides o aloges. Precisament, una aloja és la protagonista de la cançó que sentirem tot seguit de la Cobla Catalana dels Sons Essencials. Una peça que ens permetrà fer un mapa en família de personatges de la mitologia catalana perquè ve acompanyada de dracs, follets i éssers de tota mena. Pareu bé l'orella per descobrir-los a tots.
Nascut el 12 de setembre de 1866 a Broadway, el gènere dels musicals ha influenciat la vida cultural i l'imaginari popular d'arreu del món. La seva relació amb el cinema és un dels motius principals d'aquesta popularitat. Fem un repàs ràpid a la seva història.
Dagoll Dagom celebra el seu cinquantè aniversari i s'acomiada dels escenaris amb el que ha sigut el seu musical més exitós. El van estrenar l'any 1988 amb música d'Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, basat en l'obra d'Àngel Guimerà "Mar i cel". Sense cap mena de dubte, l'escenografia sensacional de "Mar i cel" i temes com aquest, "Himne dels pirates", quedaran en la memòria de milers d'espectadors. Per compartir-la amb els més petits, hem escollit el pirata més jove del vaixell de Saïd. Perseguim Idriss, el grumet, a veure si ens regala una poma?
A l'òpera també n'hi ha de cors i sovint els cantaires també són a escena fent de poble i movent-se d'aquí cap allà. Passen desapercebuts però musicalment són molt necessaris. A tall d'exemple, hem escollit un fragment conegudíssim de "La traviata", de Giuseppe Verdi, en el què tot el cor és a dalt de l'escenari.
A la pel·lícula "Amadeus", de Milos Forman, l'home emmascarat que encarrega a Mozart escriure un rèquiem és el compositor Antonio Salieri. L'objectiu fosc de Salieri -a la pel·lícula- és fer treballar de manera incansable Mozart perquè emmalalteixi i mori. Per estrany que sembli, part d'aquesta història és real. Un home emmascarat va encarregar compondre un rèquiem a Mozart però no era en cap cas Antonio Salieri. Es tractava d'un criat del comte Franz von Walsegg, un noble que es feia passar pel compositor de les obres que encarregava a músics professionals.
Els trols són personatges típics de la mitologia nòrdica i físicament poden ser molt diferents entre ells. N'hi ha de gegants i n'hi ha de diminuts, però, definitivament, no són ni de color rosa ni simpàtics. Per més que ens agradin les pel·lícules de DreamWorks, els trols mitològics no fan esternuts de purpurina ni ballen èxits pop, però sí que tenen molta relació amb la música. En aquesta secció, fem repàs d'algunes de les composicions dedicades als trols.
Dàmaris Gelabert ens ofereix una nova versió d'"Aplaudiments", una de les cançons que formaven part de l'espectacle "Bye, bye monstre", de Dagoll Dagom. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració dels grups El Pot Petit, Xiula i Doctor Prats. A més a més, de manera simultània, també ha aparegut la versió en anglès i castellà d'aquesta cançó, de la mà del grup The Grow Up Singing Band.
"Les pometes", "El gegant del pi" i "Quan el pare no té pa" són tres cançons que comparteixen melodia. Això és perquè provenen d'una mateixa dansa barroca tan popular que apareix en obres de teatre de Miguel de Cervantes o Lope de Vega. Descobrim "El Villano" en aquesta secció didàctica.
Després de la derrota de la Guerra de Successió, l'any 1714, la influència francesa no només es va fer notar a la cort de Felip V que, recordem, era net de Lluís XIV i havia nascut a Versalles. L'adopció dels nous estils de dansa i música a la francesa va començar als "saraus" de l'aristocràcia i, a poc a poc, va acabar influint les danses del poble. Així és com van arribar a Catalunya els minuets. Però, d'on venen els minuets?
Un instrument que sona sense contacte físic amb el músic. A simple vista, el theremin sembla màgia, però en realitat és ciència. El va inventar el músic i científic rus Léon Theremin l'any 1920 i, tot i no ser la seva única creació, sí que és la més coneguda. La vida de Theremin és de novel·la, molt marcada per la guerra freda. En aquesta secció la descobrim i fem un repàs d'algunes de les composicions més destacables per a theremin, moltes d'elles relacionades amb bandes sonores de pel·lícules de ciència-ficció.
Sabeu què és un "loop"? La traducció literal seria "bucle", és a dir, una seqüència que es repeteix moltes vegades. En aquest cas, els músics ho fan servir enregistrant petits fragments musicals que després enllacen i reprodueixen. El "looping" es fa servir en molts gèneres diferents i pot ajudar a crear sensacions musicals ben curioses. En aquesta secció us proposem descobrir en família les diferents seqüències de "loops" que hi ha al tema "Fiona" de Coloma Bertran.
Considerant que Émile Jaques-Dalcroze creia fermament en el lligam de música i moviment, és força normal que bona part de la seva obra compositiva siguin danses. Per a la secció més moguda del "Set de sons", n'hem escollit una que, a més de fer-nos ballar, potser ens farà somriure. Posem en pràctica en família les teories de Dalcroze i movem les orelles i tot el cos amb l'última de les seves "Quatre danses frívoles". L'autor la va subtitular: "Amb humor".
Una de les obres més conegudes d'Émile Jaques-Dalcroze és "La veillée", que traduït en català vol dir "la vetlla". Es tracta d'una obra de gran durada estructurada en 19 parts per a sis solistes, cor i orquestra. Dalcroze en la seva creació es va inspirar en una novel·la de George Sand titulada "Els mestres gaiters". "La veillée" té quatre interludis orquestrals amb una gran capacitat d'evocar-nos diferents ambients. És el cas del tercer: "El bosc parla". Tanquem els ulls en família i deixem-nos captivar per aquest bosc de Dalcroze.
Anys després de publicar "Alícia al país de les meravelles", Lewis Carroll va crear una segona història de les aventures d'aquest personatge. Es tracta d'"A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar". Una obra que va ser font d'inspiració per a altres artistes i que s'ha representat força vegades. El compositor nord-americà Joseph Deems Taylor en va fer una suite en cinc moviments. En aquesta secció descobrim en família el so dels insectes gegants que viuen a l'altra banda del mirall.
La pel·lícula de Walt Disney "Alícia al país de les meravelles" va ser l'origen d'un dels estàndards de jazz més coneguts. Es tracta de la cançó que Sammy Fain va compondre per a l'obertura i els crèdits, que, posteriorment, Bill Evans, Oscar Peterson i Dave Brubeck adaptarien amb sonoritat de jazz. Ara la sentirem en una versió per a piano i timple. Què és un timple? Un petit instrument de corda pinçada originari de la illes Canàries molt semblant al nostre guitarró.
Segons l'edat que tinguem, quan pensem en "Les aventures d'Alícia al país de les meravelles" molts tenim al cap la imatge animada d'una nena rossa amb vestit blau i davantal blanc. El responsable d'això és Walt Disney, que va estrenar una pel·lícula inspirada en el conte de Lewis Carroll l'any 1951. El film, en el seu moment, va tenir un èxit relatiu, però la seva banda sonora va estar nominada a l'Òscar. Un dels fragments musicals més coneguts de la pel·lícula és "La marxa de les cartes".
Rosetta Tharpe va ser la primera cantant famosa de gòspel. De ben petita ja tocava la guitarra a l'església i, a poc a poc, va anar perfeccionant la tècnica gràcies a la seva passió pel blues i el jazz. La seva manera de tocar barrejant el blues i el swing va ser la precursora del rock, i el seu estil va servir d'inspiració a molts músics: Little Richard, Chuck Berry, Elvis Presley, Aretha Franklin. Tot i que el seu nom no és gaire conegut pel gran públic, és tot un referent femení de la història de la música.
La llibertat interpretativa del jazz ha fet possible l'aparició de tècniques ben diverses que, posteriorment, han influït en altres estils. En aquesta secció en descobrim tres que estan relacionades amb la manera de cantar: el glissando, el lazy i l'scat.
La princesa Elsa de la pel·lícula "Frozen" no és l'única que pot convertir en gel tot allò que toca. La Donzella de la Neu és una fada, filla del Fred i de la Primavera, que només pot viure amb el cor gelat, però que desitja enamorar-se. Es tracta d'un argument molt propi de les històries dramàtiques del segle XIX que va inspirar una òpera a Nikolai Rimski-Kórsakov. Un dels seus fragments més coneguts és "La dansa dels gots", també coneguda com "la dels saltimbanquis".
Johann Georg Albrechtsberger va ser un dels músics més ben considerats i complets de la segona meitat del segle XVIII. Com a compositor va escriure sobretot per a orgue però, curiosament, les seves peces més conegudes actualment són concerts on el protagonista és un altre instrument molt curiós: la guimbarda. Aquest petit objecte fa un so ben especial que sovint s'ha utilitzat amb un caràcter còmic.
"La música ha de servir per a un propòsit, ha de ser part d'una cosa més gran, una part de la humanitat." Ho deia Pau Casals, un nom indispensable a l'hora de parlar de música i compromís social. La seva música sempre està lligada al violoncel, però, tot i així, també va fer algunes composicions per a piano quan era força jove. Sabeu ballar la masurca? Ho podeu provar amb aquesta "Petita masurca", de Pau Casals.
Franz Liszt era un apassionat dels viatges, i això el va inspirar en la composició de les seves tres suites anomenades "Anys de pelegrinatge". A la segona, dedicada a Itàlia, Liszt hi va afegir posteriorment tres peces dedicades a Venècia i a Nàpols. Nosaltres hem escollit la primera, que Liszt va compondre basant-se en una cançó de Giovanni Battista Perucchini. El millor de tot és que ens permetrà fer un viatge en família en góndola pels canals de Venècia. "Gondoliera".
Havergal Brian va iniciar la seva formació musical en un cor infantil i. Tot i començar a treballar als 12 anys i deixar l'escola, la seva afició a la música el va portar a aprendre l'orgue. Tot i així, Brian no ha passat a la història com a organista, sinó com a compositor, i en aquest sentit també el podem considerar un gran autodidacte. Se'l coneix per ser l'autor de la "Simfonia gòtica", que té el rècord de ser la més llarga de la història. Una altra composició d'aquest músic britànic és "Doctor Merryheart", una peça que ens anirà molt bé per jugar i ballar en família.
Diuen els estudiosos que, a la seva època, Georg Philipp Telemann era més conegut que Johann Sebastian Bach. També es considera que va ser el compositor més prolífic de tota la història de la música i, curiosament, va ser autodidacte. Entre la seva obra hi trobem una suite orquestral titulada "Música aquàtica", en la qual Telemann ens descriu, musicalment, l'oceà. En els diferents moviments van apareixent diferents déus i herois de la mitologia grega com Neptú, Tritó o Èol. Precisament, Èol --rei dels vents-- ens porta una ventada marítima musical.
Una "orangerie" és com s'anomena un hivernacle destinat a protegir durant l'hivern arbres com els cítrics. La compositora nord-americana Caroline Shaw ens en descriu musicalment una en el seu treball "Plan & elevation", inspirat en un jardí. Passegem amb les orelles per aquest hivernacle ple de tarongers amb Caroline Shaw: "The orangery".
Les feines del camp, quan no hi havia maquinària, podien ser molt pesades i requerir molt d'esforç físic i paciència. Per distreure's, els pagesos i pageses cantaven. Això no només passava al camp, era habitual en molts oficis i per això el nostre patrimoni musical compta amb una bon repertori de les anomenades "tonades de treball". En descobrim algunes de les més significatives en aquesta secció.
El cinema i els jocs infantils han fet famosos els apatxes arreu del món. Abans que els colons blancs arribessin al seu territori, els apatxes ocupaven una extensa zona del sud-oest d'Amèrica del Nord i tenien una cultura tradicional molt rica. Però... quina relació tenen els apatxes amb una arpa celta? L'arpista Josep Maria Ribelles i el trikitilari Kepa Junkera ens donen la resposta.
En la mitologia grega, plena de criatures força estranyes, existia un gos de tres caps que s'anomenava Cèrber. El seu amo, el deu Hades, el tenia fent guàrdia a les portes del món dels morts. L'escriptora J. K. Rowling, autora de l'exitosa sèrie de llibres de Harry Potter, s'hi va inspirar per crear Fluffy, un gos de tres caps que en aquest cas custodia la pedra filosofal. El gos no deixa passar ningú i l'única manera d'amansir-lo i fer-lo adormir és amb música. Quin instrument escolliríeu per adormir un gos immens de tres caps una mica rabiós?