Entrevista

per Joan Vives

Philipp Pickett
Philipp Pickett: "Intento no mirar mai cap enrere"

Comentaris

Originàriament trompetista (Londres, 1950), el cop de puny d'un cap rapat al llavi el va convertir en flautista de bec. L'amistat amb David Munrow el va introduir en la interpretació d'altres instruments antics i amb el temps es va convertir en director de conjunts com el New London Consort o Musicians of the Globe, entre altres...

PHILIPP PICKETT

Vostè creu que podem reconstruir el paper que tenia la música en l'àmbit de les representacions teatrals de Shakespeare?
No és fàcil perquè que tenim un problema: no sabem del cert quines eren les músiques que van sonar al teatre Globe o als altres teatres de l'època on s'interpretaven les obres de Shakespeare, excepte unes partitures per a trompeta. Això pot sorprendre. Els tocs de trompeta eren comuns arreu d'Europa i s'utilitzaven amb finalitats pràctiques, com per exemple avisar de l'hora, del començament de l'espectacle, dels entreactes, etc., i tothom ho reconeixia. Per contra no coneixem la resta de la música. Hi ha una dotzena de cançons que podrien venir de l'època de Shakespeare, i és possible que fossin les melodies originals, encara que no ho sabem amb total certesa. No obstant això, hi ha un gran corpus de música teatral de l'època. Sabem quins instruments s'utilitzaven i sabem a quins llocs Shakespeare demanava que hi hagués música. El que és important és evitar l'aplicació de la música de tipus cinematogràfic que sentim massa sovint als teatres, perquè la melodia de les mateixes paraules originals de Shakespeare ja és prou musical. No necessita que ningú la reforci amb música. Podem utilitzar la música sempre que es faci als llocs on es feia a l'època: per introduir una escena, per explicar al públic l'estat d'ànim d'un personatge, etc.; aquest era l'enfocament autèntic.

El podem presentar encara com a trompetista?
No, ja no la toco, la trompeta, tot i que encara en tinc unes quantes per casa i les puc fer sonar. Sí que vaig ser trompetista i vaig tocar amb orquestres, però mentre estudiava al Conservatori, una nit que anava sol en un vagó del metro de Londres, van entrar uns caps rapats, em van veure en un racó amb la meva trompeta i van decidir que m'estomacarien. Em van donar molts cops a la cara, fins que un dels nervis de la part esquerra del meu llavi superior es va trencar i em vaig quedar sense sensibilitat durant trenta anys, fet que em va impedir continuar tocant la trompeta. Afortunadament toco la flauta de bec, que no m'exigeix el mateix tipus de sensibilitat labial que exigeix la trompeta; de manera que he pogut continuar sent músic, encara que després de trenta anys he recuperat la sensibilitat del llavi superior. Per mi va ser una experiència horrorosa, en aquell moment, ja que l'única cosa que jo volia fer aleshores era fer soroll amb la meva trompeta.

Aquesta és la ferida més dolorosa que vostè ha patit com a músic?
Sí, clarament sí! Em va deprimir durant molt de temps. Tinc molt altres interessos en el camp musical, a part de tocar instruments de vent. Una de les maneres amb què em vaig enfrontar a aquest problema va ser dirigint un grup on jo pogués treballar amb instruments de metall. Em vaig mantenir molt en contacte amb aquest món i amb els intèrprets. Ara faig de director convidat a moltes orquestres i, curiosament, m'avinc molt bé amb els trompetistes de totes, amb qui conservo una gran afinitat.

Cal fer pedagogia de la interpretació històrica?
Si bé en un moment van estar de moda els instruments antics com el cromorn o la cítola, a partir dels anys 90, amb la crisi que hi va haver a Anglaterra, molts grups de música antiga es va posar a tocar música de Haydn i Mozart amb instruments antics. Actualment, la nostra experiència en la interpretació de la música antiga amb criteris històrics, l'estan aprofitant les orquestres modernes, que, de fet, estan recuperant el repertori que van perdre quan nosaltres vam començar amb els criteris històrics. Per exemple jo he col·laborat diverses vegades amb l'orquestra de Granada (i no sóc l'únic director del món de la música antiga que ho ha fet) i hem tocat aquest repertori.

En general quin és el repertori on se sent més còmode?
Tinc un repertori molt ampli, però adoro Monteverdi, adoro Purcell, adoro Bach, i aquests són els compositors en què tendim a concentrar-nos. En part perquè van escriure música per a grups petits. Per exemple, pots tocar Purcell amb orquestres ben petites i funciona molt bé, fins i tot diria millor. Això no vol dir que no senti afinitat amb altres compositors. El que és interessant es trobar compositors que busquin la projecció de les emocions -dels afectes- amb la retòrica i que juguin amb el simbolismes. En aquest sentit, el autors citats en són bons exemples. Cada detall de les seves composicions ens explica una història diferent, sigui una història simbòlica o retòrica; de manera que hi ha molt de sentit en cada instant de la seva música. Això els fa superiors a la resta. A Mèxic vaig dirigir el Don Giovanni de Mozart fa un parell d'anys en una producció preciosa. En Mozart també trobem aquestes característiques. La base de la seva inspiració és el text i, per tant, el que fa no és diferent del que havien abans Monteverdi, Purcell i Bach.

A què dedica el temps lliure?
M'encanta conduir cotxes... i que siguin molt ràpids (ho sento). També m'encanta jugar amb la tecnologia. Adopto les coses noves com un idiota. Encara que no sóc com la gent que va a fer cua per comprar l'iPad 2 quan no és millor que l'iPad 1, sí que em fascinen les noves tecnologies digitals i el que actualment pots arribar a fer amb les comunicacions i amb els ordinadors. M'encanta comprar tots aquests dispositius nous. Fins i tot, si només es troben a Nord-amèrica me'n vaig a l'eBay i me'ls compro ràpidament.

Per tant, segur que no escriu les partitures a mà?
No. Faig servir el programa Finale.

Li agrada Catalunya? El tractem bé?
He estat aquí moltes vegades per motius diferents, professionalment (al Palau de la Música, per a la Caixa...) i com a turista, i sempre m'heu tractat molt bé. El vostre Museu Marítim és dels meus preferits i, evidentment, també he vist la Sagrada Família i tots els vostres tresors.

Què li fa il·lusió en aquest moment?
Ostres! Intento no mirar mai cap enrere. Sempre m'il·lusionen les coses valuoses en el sentit artístic, les que emocionen la gent. L'any passat vaig tenir una malaltia greu a la columna vertebral, amb risc de quedar-me paralític. El metges van necessitar molt de temps per fer el diagnòstic correcte. A més de molts antibiòtics intravenosos, vaig estar tres mesos en un llit greument malalt... vaig perdre la meitat de pes i quan em vaig aixecar no podia caminar. M'havien d'ajudar. Al final la malaltia va durar vuit mesos i vaig tenir molt de temps per reflexionar. Aleshores vaig decidir que jo, que ja havia tingut una vida molt bona i que estava aconseguint moltes de les coses que volia a la vida, tenia un parell de persones al meu voltant que podien ser un problema per a mi. Amb tota honestedat i sinceritat vaig decidir que aquelles persones ja no tindrien cap més paper a la meva vida, perquè la vida és massa breu, massa curta, i ens hem d'estalviar els problemes. Ara tinc al voltant un grup de persones molt felices. Per tant, vaig decidir divorciar-me de qualsevol element d'infelicitat i promoure la pau i l'amor. Vaig decidir que tot el que fes ho faria feliçment amb l'objectiu d'emocionar tanta gent com fos possible al món i de ser portador d'aquest ambient meravellós a través de les nostres interpretacions. Abans ja ho intentava, però he sortit d'aquesta malaltia reforçat en aquesta intenció.

Joan Vives

 

Actualitzat 01/06/11
 
 

Comentaris (1)

berguedà | 17/06/2011 | 16:19:36

us felicito per l'entrevista, per la capacitat de preguntar de manera que el convidat faci aportacions d'interès musical i per la capacitat d'extreure, del valor humà d'en Pickett, un valor professional i vital.

 
 
 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari