Josep Casanovas

Barcelona a principis del segle XX

Barcelona, 1924 - Barcelona, 1996

Compositor. Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla. La seva producció, influenciada pel sistema serial i altres corrents experimentals de l'època, comprèn obres vocals, Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952) per a veu i instruments, obres per a piano, Sonata (1950) i Bipolar (1964), obres de cambra, Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965). És autor d'Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants (1974), per a orquestra. Va compaginar la feina de compositor amb la d'advocat, periodista i crític musical a "Destino" des del 1966 fins al tancament de la revista.