Enric Morera

Enric Morera

Barcelona, 22 de maig de 1865 - Barcelona, 12 de març de 1942

Compositor, director i pedagog català. Va ser un dels músics més significatius del Modernisme a Catalunya. Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, va assolir una àmplia difusió i va gaudir de gran estima. La seva formació va ser bàsicament autodidacta, però va rebre lliçons i consells d'Albéniz i Pedrell, entre d'altres. El 1890 va entrar a formar part de l'Orquestra del Liceu i aviat es va integrar als grups modernistes de Barcelona. El 1895 va crear la Coral Catalunya Nova, formada per treballadors sense formació musical, per a la qual va compondre tot un repertori de cançons. El 1901 va voler crear un repertori líric català popular i va organitzar la temporada de Teatre Líric Català al teatre Tívoli. Entre el 1903 i el 1905 va provar fortuna a Madrid i va ser aleshores quan va escriure la seva primera sardana, "Enyorança". De retorn a Barcelona, va tenir alguns èxits al Liceu, però el 1909 les dificultats econòmiques el van obligar a marxar a l'Argentina, on s'hi va estar dos anys. Quan va tornar el 1911, li van retre homenatge i el van nomenar professor d'harmonia, contrapunt i fuga a l'Escola Municipal de Música i li van donar el càrrec de sotsdirector. La seva tasca pedagògica va marcar diverses generacions. Aquella època no va estar lliure de problemes, ja que el nomenament de Lluís Millet com a director del centre es va traduir en conflictes i enfrontaments entre tots dos. Com a compositor, no va repetir els èxits escènics d'anys anteriors, però en canvi va triomfar amb les obres corals i les sardanes, interpretades i apreciades arreu. Durant els darrers anys de la seva vida va escriure "Moments viscuts", una autobiografia corrosiva que va causar una forta polèmica.