Joan Guinjoan

Joan Guinjoan

Riudoms, Baix Camp, 28 de novembre de 1931

Compositor. Professor de música pel Conservatori del Liceu (1952), amplià estudis a l'École Normale de Musique de París (1954-57), amb Cristòfor Taltabull (1960-62) i Pierre Wissmer (1962-64). El contacte amb l'avantguarda francesa encapçalada per Pierre Boulez fou determinant en el seu estil, especialment a partir de Tres Petites Peces (1965), que adoptà un serialisme heterodox on els efectes tímbrics tenen una gran importància. Dins la seva producció cal esmentar Cinc estudis per a dos pianos i percussió (1968), Passim-Trio (1988) i Díptic (2000), per a cambra; Magma (1971), Ab Origine (1974), Trama (1983, premi de Composició Musical Reina Sofia), Nexus (1993), Simfonia nº2 (1996) i Fanfàrria (1999), per a orquestra; Rosa dels Vents (1971, premi Ciutat de Barcelona 1978) i Foc d'aucell (1982), per a cor i orquestra; el ballet Los cinco continentes (1965) i l'òpera Gaudí (1992). Ha destacat també en el camp de la musicologia, la crítica i la promoció d'activitats musicals: fundador del grup instrumental Diabolus in Musica (1965), ha escrit assaigs sobre la música del segle 20 (Ab origine, 1981; El compositor davant el moment actual, 1991). Exercí la crítica musical en el "Diario de Barcelona" (1964-70) i fou cofundador (1986) i director (fins el 1994) del Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània. Ha rebut nombrosos guardons: cavaller de l'Orde de les arts i les lletres (1981), premi Nacional del Disc (1982), Nacional de Cultura (1995), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1998), Roland (1999), Comanador de l'Orde de les Arts i les Lletres del ministeri de cultura (2002) i premi Tomás Luis de Victoria (2004). El 2004 veié estrenada la seva òpera Gaudí, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari