Josep Maria Mestres Quadreny

Manresa, 4 de març del 1929

Nascut a Manresa l'any 1929, la personalitat i l'empenta de Mestres Quadreny va resultar cabdal a l'hora d'aportar els necessaris rajos de llum en una època d'absoluta foscor política i social. No només des del seu vessant purament compositiu, sino també com a catalitzador i dinamitzador d'un context cultural senzillament erm. La seva decisiva implicació en entitats i institucions tan rellevants com la Fundació Joan Miró, el Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París, el Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona¿ el Conjunt Català de Música Contemporània o la Fundació Phonos, serveixen d'exemple perfecte de la seva incansable tasca de difusió i regeneració constants. A tots nivells.

Si haguéssim d'assenyalar un compositor de l'Estat que hagi encarnat els ideals de trencament, de modernitat i d'avantguarda que van sacsejar la realitat musical d'Occident al llarg del segle XX, el millor candidat seria probablement Josep Maria Mestres Quadreny. La seva producció, polièdrica com ben poques, integra a la perfecció els diferents corrents de pensament i les metodologies més avançades en el terreny compositiu de les darreres dècades, en un conjunt d'obres molt variat, extraordinàriament cohesiu i sincer. El seu temperament innovador l'ha dut a treballar amb un reguitzell de formats (música vocal, orquestral, electroacústica, de cambra, escènica), alternant i agermanant instrumentació tradicional amb nous mitjans electrònics, trascendint gèneres (poesia, teatre, òpera, arts visuals) al costat dels noms clau del panorama artístic català, espanyol, europeu i universal ¿Brossa, Tàpies, Miró, Prats, Villèlia. I, per damunt de tot, apropant-se al fenomen sonor des d'una perspectiva sovint més pròpia d'un laboratori de recerca que d'un compositor a l'antiga com van ser Homs, Morera, Gerhard, Montsalvatge, Guinjoan o tants altres predecessors i coetanis. Des de la seva primera obra, la ja prometedora i weberniana "Sonata per a Piano" de 1957, Mestres Quadreny demostrava que el seu objectiu vital era la renovació incondicional del llenguatge musical imperant. Ben aviat es podia intuir en la producció de Mestres una diàfana intenció de trencar radicalment amb tot, fins i tot amb el dodecatonisme i el serialisme, autèntics estendards de la nova música a mitjan segle XX, per començar pràcticament de zero, seguint només els seus propis plantejaments estètics i tècnics. Més de cinquanta anys després, es fa molt difícil no reconèixer-li l'èxit rotund d'aquesta tàbula rasa que tan bé ha sabut omplir utilitzant conceptes aplicats de camps tan diversos com les matemàtiques, la probabilitat, la programació o l'art abstracte, i mantenint sempre una empremta sonora innegable, prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual.

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari