Joan Guinjoan

Joan Guinjoan

Riudoms, Baix Camp, 28 de novembre de 1931

Compositor. Professor de música pel Conservatori del Liceu (1952), amplià estudis a l'École Normale de Musique de París (1954-57), amb Cristòfor Taltabull (1960-62) i Pierre Wissmer (1962-64). El contacte amb l'avantguarda francesa encapçalada per Pierre Boulez fou determinant en el seu estil, especialment a partir de Tres Petites Peces (1965), que adoptà un serialisme heterodox on els efectes tímbrics tenen una gran importància. Dins la seva producció cal esmentar Cinc estudis per a dos pianos i percussió (1968), Passim-Trio (1988) i Díptic (2000), per a cambra; Magma (1971), Ab Origine (1974), Trama (1983, premi de Composició Musical Reina Sofia), Nexus (1993), Simfonia nº2 (1996) i Fanfàrria (1999), per a orquestra; Rosa dels Vents (1971, premi Ciutat de Barcelona 1978) i Foc d'aucell (1982), per a cor i orquestra; el ballet Los cinco continentes (1965) i l'òpera Gaudí (1992). Ha destacat també en el camp de la musicologia, la crítica i la promoció d'activitats musicals: fundador del grup instrumental Diabolus in Musica (1965), ha escrit assaigs sobre la música del segle 20 (Ab origine, 1981; El compositor davant el moment actual, 1991). Exercí la crítica musical en el "Diario de Barcelona" (1964-70) i fou cofundador (1986) i director (fins el 1994) del Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània. Ha rebut nombrosos guardons: cavaller de l'Orde de les arts i les lletres (1981), premi Nacional del Disc (1982), Nacional de Cultura (1995), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1998), Roland (1999), Comanador de l'Orde de les Arts i les Lletres del ministeri de cultura (2002) i premi Tomás Luis de Victoria (2004). El 2004 veié estrenada la seva òpera Gaudí, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.