Ricard Lamote de Grignon

Com es pronuncia
Ricard Lamote de Grignon

Barcelona, 23 de setembre de 1899 - Barcelona, 5 de febrer de 1962

Compositor i director català, fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet. Format musicalment amb el seu pare des de la infantesa, continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel i piano. Des de molt jove exercí com a violoncel·lista a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del liceu i a l'Orquestra Simfònica de Barcelona. A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector. El 1931 es féu càrrec de l'Orquestra Simfònica de Girona, amb la qual desenvolupà una interessant tasca de cultura musical. Represaliat el 1939, fou destituït del seu càrrec de la Banda Municipal i, del 1942 al 1948, residí a València, on col·laborà com a sotsdirector en la fundació de l'Orquestra Municipal, dirigida pel seu pare. Resolt favorablement l'expedient de depuració del 1939, retornà a Barcelona, on no ocupà cap responsabilitat pública fins el 1956. El 1957 fou nomenat sotsdirector de l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà; treballà en aquesta tasca fins a la seva mort. Ricard Lamote fou també un excel·lent compositor que conreà tots els gèneres: música escènica, simfònica, cambrística i liederística; en aquest darrer epígraf (sobretot les Quatre estances de Kayyam, 1932, i el Tríptic de R. Tagore, 1935) hi ha la millor aportació a la música del noucentisme. També cal destacar la seva tasca de transcripció d'obres simfòniques per a banda, un important llegat sardanístic i una destacada obra pedagògica, la "Síntesis de técnica musical" (1948).

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari