Joan Lamote de Grignon

Joan Lamote de Grignon

Barcelona, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 11 de març de 1949

Director i compositor català, format al Conservatori del Liceu. Professor de piano del centre el 1890. El 1902 és nomenat director de l'orquestra de l'associació Musical de Barcelona, on desenvolupa una important tasca. El 1910 funda l'Orquestra Simfònica de Barcelona, que esdevingué fins a la seva desaparició, el 1925, l'eix vertebrador de la recepció del simfonisme a nivell estatal. El 1913 va dirigir la Filharmònica de Berlín amb un programa d'obra pròpia i l'any següent va obtenir la direcció de la Banda Municipal de Barcelona, que en les seves mans va assolir un alt nivell d'exigència artística, alhora que es dedicava intensament a l'educació musical de les classes populars. Des del 1920 es va dedicar exclusivament a la direcció de la banda i a la transcripció de més d'un centenar d'obres simfòniques, sacrificant la seva extraordinària carrera de compositor. El mateix Ricard Strauss va reconèixer la tasca de Joan Lamote de Grignon quan el 1927 es va endur la banda de Barcelona a Alemanya perquè en prenguessin model les bandes d'allà. Al final de la Guerra Civil va ser depurat i destituït del seu càrrec, però mans amigues li van proporcionar la direcció de l'Orquestra Municipal de València, on va romandre amb el seu fill Ricard del 1942 al 1948. De retorn a Barcelona, va reiniciar la seva activitat com a director fins a la seva mort, l'11 de març de 1949. La seva producció inclou obres de qualitat en tots els gèneres: òpera, música simfònica, oratori, Lieder, sardanes i música religiosa. En conjunt, la seva obra palesa l'equilibri entre l'atenció a la pròpia identitat musical i l'obertura vers la música europea coetània, seguint, molt personalment, les petjades de l'ideari de Felip Pedrell.

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari