Joan Cererols

Monestir de Montserrat

Martorell, 9 de setembre de 1618 - Montserrat, 27 d'agost de 1680

Aprengué música en el seu pas per l'Escolania de Montserrat amb el P. Joan Marc. Entrà en el noviciat el 1636, i es formà en humanitats i teologia moral. Després de passar un temps en el monestir benedictí de Montserrat de Madrid (1648), que aprofità per conèixer nous corrents musicals, tornà a l'Abadia de Montserrat, on va ser nomenat mestre de capella, tasca que desenvolupà al llarg de 30 anys. Exercí de sagristà major i impulsà la decoració del cambril de la Mare de Déu. El 1658, en morir Marc, esdevingué director de l'escolania, càrrec que mantingué fins al seu traspàs el 1680. Escrigué diversos llibres amb finalitats docents. Instruí gran quantitat de deixebles, que continuaren i impulsaren la seva obra. A més de l'orgue i el clavicèmbal, tocava diversos instruments de corda: l'arpa, l'arxillaüt, el violó i la trompa marina. Fou autor d'una notable producció de música religiosa polifònica, clarament emmarcada en els corrents del Barroc hispànic. Compongué tant en llatí com en llengua vulgar castellana: oratoris, misses, vespres, completes, antífones, lamentacions, lletanies i motets, per a un o més cors. Escrigué en estil contrapuntístic pur amb independència de les veus, en estil homofònic o en una combinació d'un i altre. La seva obra completa ha estat editada per David Pujol, i publicada per l'Abadia de Montserrat. La música de Cererols té paral·lelismes i similituds amb compositors polifònics castellans del nivell de Tomás Luis de Victoria i afinitats amb compositors italians de l'escola romana, i usa ja la forma en què el cantus recolza sobre un baix instrumental que s'alterna amb els cors. És considerat un dels grans músics de l'escola montserratina, amb una obra de ressó mundial i a l'alçada dels millors especialistes mundials en cant gregorià. També és el compositor més conegut de l'escola de Montserrat, i les seves obres s'hi programen de forma habitual.