Manuel Blancafort

Manuel Blancafort

La Garriga, 12 d'agost de 1897 - Barcelona, 8 de gener de 1987

(La Garriga, 12 d'agost de 1897 - Barcelona, 8 de gener de 1987). Quart de deu fills de Joan Baptista Blancafort i Carme de Roselló. Blancafort va rebre del seu pare les primeres lliçons de música, però la seva veritable escola musical va ser la fàbrica de rotllos de pianola familiar. Més tard, completaria la seva formació amb algunes lliçons d'harmonia per part de Joan Lamote de Grignon. L'amistat amb Frederic Mompou va ser decisiva perquè el jove Manuel seguís la seva carrera musical. El reconeixement internacional de Blancafort com a compositor va arribar l'any 1924 amb l'estrena a Paris de l'obra El Parc d'Atraccions, interpretada pel pianista lleidatà Ricard Viñes. Després d'aquest èxit, però, la carrera musical de Blancafort va anar molt més lenta del que es podia pensar. La fi de la fàbrica de pianoles i, sobretot, els onze fills que van néixer del seu matrimoni amb Helena París, el van obligar a compaginar la seva passió per la música amb diverses feines. Durant la postguerra, instal·lat a Barcelona, Blancafort va haver de compaginar les obligacions familiars, la feina i la seva gran passió: la música. Malgrat les circumstàncies de la vida, la carrera musical de Blancafort s'aniria consolidant i els premis i distincions per la seva obra no van trigar gaire en arribar. L'any 1949 va guanyar un accèssit del Premio Nacional de Música, l'any següent el Primer Premi de Composició de l'Ajuntament de Barcelona. El 1965 va rebre el Premi de l'Orfeó Català, i un any més tard va ser guardonat amb el Primer Premi Ciutat de Barcelona. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya i el 1986, un any abans de la seva mort, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, li va atorgar la Medalla d'Or de l'Ajuntament.

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari