Xavier Montsalvatge

Xavier Montsalvatge

Girona, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002

Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l'anomenada "generació perduda", entremig de la dels compositors de la república i l'actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s'ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània. El primer èxit el va obtenir a la dècada del 1940 amb la col·lecció de les Cinco Canciones Negras (1945), que marquen la seva partida postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d'"antillanisme" perceptible en el seu Cuarteto Indiano (1951). El Concierto Breve (1953) per a piano i orquestra marca el seu punt de partida cap a normes més abstractes i en les quals han tingut cabuda obres d'influència impressionista -Sonatine pour Ivette (1960)- o aproximades a recursos serials entre les quals destaquen Cinco Invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata Concertante per a violoncel i piano (1971). Posteriorment, el compositor s'ha afirmat en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els tres concerts per a arpa (Concierto capriccio, 1975), per a clave (Concierto del Albaycín, 1977) i per a guitarra (Metamorfosi de concert, 1980) amb orquestra, la Simfonia de Requiem (1985), Fantasia per a Guitarra i Arpa (1983), Sortilegis (1992), Bric à Brac (1993). Destaca també la seva producció operística amb les obres El gato con botas, Una voce in off i Babel 46. Les seves obres han estat estrenades en festivals internacionals de música com el de Cadaqués, Castell de Peralada i Cuenca, i per intèrprets de gran prestigi com Neville Marriner, Jean Pierre Rampal, Victòria de Los Angeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendrix.

 
 
 
 
 
 
 

Envia un comentari

 
Aquest és un codi de seguretat per evitar enviaments automàtics.
Introdueix el text de l'imatge
Nom d'usuari