En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Fahrenheit 451", "La núvia vestia de negre" i "Taxi driver". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.
ESCOLTA-HO ARAEn aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Blue Denim", "L'illa misteriosa", "Jàson i els argonautes" i "Marnie". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.
En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Perseguit per la mort", "Psicosi", "Cortina esquinçada". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.
En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Viatge al centre de la Terra", "Els viatges de Gulliver". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.
En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Però, qui ha mort en Harry?", "Fals culpable", "L'home que sabia massa", "Els set viatges de Simbad" i "Vertigen". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.
En aquest capítol podeu escoltar: Serenata "Gloria e Imeneo" RV687. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert en fa major, RV291; "Cor ingrato, dispietato"; Concert per a violí, violoncel, corda i BC, en fa major, RV544 "Il Proteo ossia il mondo al rovescio"; "Concerto per molti istromenti", en do major, RV558; Concert per a violí en la major, RV335, "Il Cucù". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert op. 11/2, RV277, "Il favorito"; Concert per a violí en mi major, RV271, "L'amoroso"; Concert "Per a la solennità di San Lorenzo" en do major, RV556. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts per a flauta, corda i BC, del recull op. 10. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Quatre concerts del recull op. 9, "La Cetra". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prete Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a dues mandolines, corda i b.c. RV532; Concert per a oboè RV461; Concert per a flautí, dos violins, viola i b.c. RV443; Concert per a dos violins, violoncel, corda i b.c. RV565. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione": "La tempesta di mare", "Il piacere", "La caccia", el Concert núm. 9 per a oboè RV454 i el Concert núm. 12 per a oboè RV449. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Les quatre estacions" (quatre primers concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione"). Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 4 "La stravaganza". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants, però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 3 "L'estro armonico". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (moviments 1, 2 i 3); Simfonia núm. 10 (Adagio). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (El cant de la terra), (moviments 4, 5 i 6). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.