Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb un llibre que acaba de sortir publicat. Porta per títol "El 'Réquiem' de Mozart. Una historia cultural". El seu autor és el catedràtic Miguel Ángel Marín i el que fa en aquest assaig és endinsar-nos en la fascinant missa de difunts de Mozart, situant l'obra en la cultura del seu temps i, alhora, analitzant a fons l'impacte que va suposar el "Rèquiem" en moltes ciutats d'Espanya i algunes de l'Amèrica Llatina. Un dels capítols està dedicat a la recepció del "Rèquiem" a Barcelona i és aquest el fragment que hem llegit. Com a souvenir del viatge, avui us he portat el poeta modernista més amant de Mozart, Joan Maragall.
ESCOLTA-HO ARAAvui hem començat el nostre viatge particular a Roma, i després hem agafat un tren de vapor cap a Copenhaguen per seguir fent via. També hem estat a l'imperi suec i a Barcelona, i la parada l'hem fet amb Händel i el seu cunyat. Per què? Doncs perquè aquests viatges són així. Mai saps on aniràs a parar.
Avui hem començat el nostre viatge amb un advertiment que hauríem de tenir en compte: "Quan els homes volen que pateixis, poden fer-ho de mil maneres. Llança l'arma, llença't a terra de cap per avall, quan sentis homes. Conserva algun secret, algun refugi sobre l'ample món. Quan els homes volen el mal, el doten d'un aspecte grat. Si ets propietari d'un cor ingenu i no tens ni un amic, a la branca d'un arbre posa un anell de casament i adorna't el trau amb una de les fulles" (...) Kostas Karyotakis. Comença el viatge d'avui. Benvinguts!
Avui en el nostre particular tour hem viatjat amb Henry Mancini i llibres i roses, amb la Colometa de "La plaça del Diamant" i Ramon Muntaner, amb Nèstor Luján i Mozart, amb Falla i Maria de la O, amb Gibert Becaud i un autor de la Catalunya Nord, amb un quartet de corda i Vikram Seth, amb Josep Maria de Sagarra, Martí i Pol i Toldrà, amb Emily Brontë i Frédéric Chaslin, amb un cavaller de la rosa i Strauss. Això mentre llegim i escoltem música. Un plaer de viatge! Bona diada de Sant Jordi!
Avui, en el nostre particular tour, entre altres destins ens hem volgut acostar al poeta anglès, viatger i polític Lord Byron. Mort el 19 d'abril d'ara ha fet 200 anys, hi hem arribat a través d'un dels seus poemes, "Maid of Athens" (Donzella d'Atenes). El poema parla d'un jove de 12 anys a qui el poeta va conèixer a Grècia i de la qual es va enamorar bojament. Amb el temps, molts compositors l'han musicat, però la versió que us porto avui no us deixarà indiferent. És d'una compositora catalana, cantant, violinista, de 17 anys, Pyrene Pelayo-Domingo. És el seu primer treball audiovisual, fet per recordar l'aniversari de la mort de Byron. Un petita joia d'una compositora de qui sentirem a parlar!
Avui el nostre tour particular ens ha portat per uns camins plens de bellesa. Però què és la bellesa? Quan diem que una cosa és bella? Sembla que bell equival a bo i són infinites les coses que ens semblen bones i belles. Avui en el club de lectura del GT, hem escollit un llibre que parla d'això i més. De tot el que és bell, sublim, superb...
Avui el nostre tour particular ens ha portat a un lloc meravellós, al peu dels turons de Ngong, prop de Nairobi, al sud de Kenya. Allà hi va viure, en una granja, l'escriptora Isak Dinesen, el pseudònim de la baronessa danesa Karen Blixen. Va viure catorze anys a l'Àfrica i tot el que vivia, percebia, patia, veia i sentia, ho anava explicant per carta a la família i els amics. Anys més tard, d'aquella experiència i de totes les cartes en va escriure una novel·la que li donaria fama internacional i que Sidney Pollack portaria a la gran pantalla. La novel·la comença així: "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong..." Sabeu de què us parlo?
Aquesta tarda, el nostre viatge particular, entre altres destins, ens ha acostat a dues dones que van viure la seva carrera de manera ben diferent. Una havia tingut clar des de sempre que el món de la música, el de les cançons, de l'espectacle, l'atreia, tenia traça i s'hi volia dedicar. I ho va aconseguir, perquè va ser una exitosa compositora de cançons, als anys 40, als Estats Units. Es deia Doris Fischer. L'altra es deia Margarita Carmen Cansino i va arribar a ser una de les estrelles més importants del cinema nord-americà, tot i que no s'hi va voler dedicar mai. Va ser el seu pare qui gairebé la va obligar. Amb el temps seria coneguda amb el nom de Rita Hayworth. Va ser gràcies, en part, a Fischer i dues de les seves cançons més famoses que es convertiria en la gran "Gilda".
Aquesta tarda, el nostre tour particular ens ha portat, per començar i entrar en matèria, un "Suïcidi passional", el poema de la barcelonina Sònia Moll. Després hem seguit per altres camins, tots diferents però igual de passionals. Un ens ha portat a Roma, al segle I dC, amb Luci Apuleu i les seves "Metamorfosis". D'aquí hem saltat als Països Baixos, entre els s. XVII i XVIII, amb Antonius Fodor, i llavors, amb la "boca chiusa", hem reviscut la història de Madame Butterfly. També hem tingut un títol que és mític de la literatura europea, i de la música europea. I per acabar, hem estat a casa d'una de les famílies alemanyes/jueves més poderoses de la seva època, els Mendelssohn. Un viatge per a tots els gustos!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha permès viatjar a Noruega. Ens hi han acompanyat el dramaturg Ibsen, el compositor Grieg i el vailet somniador, Peer Gynt. La idea va ser del dramaturg, que va encarregar al compositor la música per a la seva obra de teatre i el resultat va ser la música incidental "Peer Gynt". Una obra on els dos autors va aconseguir fondre en una única creació tota la tradició nacionalista noruega, gràcies a la perfecta conjunció que es va produir entre els dos compatriotes. Però qui és Peer Gynt?
Avui el nostre particular tour l'hem començat amb aquest poema: "Jo soc allò que es deixa, allò que fuig i passa: l'oreig entre les fulles, l'estel que ha desistit, el doll que riu i plora i aquella tendra massa dels xuclamels que aturen un instant més la nit. T'he volgut meu per sempre (...)"! És de Mercè Rodoreda i la música l'ha posat Tete Montoliu. Després el viatge d'avui ha seguit per camins preciosos! Per mi, un viatge rodó i equilibrat, o això em sembla, però crec que no us decebrà!
Aquesta tarda, el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'amor d'un pare cap a la seva filla. De fet, han estat dos pares i dues missives ben diferents, d'època i d'estil, però totes dues amarades d'amor i sensibilitat. La primera és una carta que el filòsof i enciclopedista francès del s. XVIII Denis Diderot va escriure a la seva filla Angélique el dia abans del seu casament. L'altra és un poema que el barceloní José Agustín Goytisolo va escriure a la seva filla Julia. En el fons, tots dos fan el mateix, que és fer reflexionar les seves filles i donar-los consells sobre el que els espera a la vida.
Avui el nostre particular viatge ens ha portat a conèixer la vida i l'obra del gran músic burgalès Antonio José Martínez Palacios. Havia nascut el 1902 i va ser afusellat pels falangistes la matinada del 8 al 9 d'octubre del 1936. Tenia 34 anys. La seva indubtable vàlua professional, com a compositor i com a estudiós de la música popular castellana, i la seva constant activitat cultural i social als ateneus, el seu costat d'home de pau i culte, tot plegat el va portar a la mort. El silenci i l'obscurantisme van caure damunt seu com una llosa. Ravel havia dit d'ell que seria un dels millors compositors espanyols del segle XX.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Viena, l'11 de febrer del 1785. Hem anat a una casa d'hostes, amb sala de ball i sala de concerts. Era en un edifici anomenat Mehlgrube (un antic magatzem de farina). Aquell dia W. A. Mozart estrenava el seu Concert per a piano i orquestra n. 20, K. 466. De fet, va ser presentat al món en un dels seus concerts d'abonament produïts i organitzats per ell. Com a souvenir hem pensat amb Mozart i els Estats Units en la seva època.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la Florència del rus Piotr Ilich Txaikovski, una ciutat per la qual el compositor sentia devoció. La va visitar diverses vegades i sempre, d'una manera o altra, quedava reflectit en la seva música: "Soc feliç aquí i estic en pau; quan hi soc, sento l'ànima clara i lleugera. No he estat inactiu i deixo Florència no només amb meravellosos records, sinó amb la consciència tranquil·la! Sabeu quines obres va escriure d'aquestes visites? Sabeu on s'allotjava? Doncs feu el viatge i us agradarà.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre del 1960, del periodista i dibuixant Andreu Avel·lí Artís, conegut amb el pseudònim de Semproni. Es tracta de "Secrets de Barcelona", una delícia de llibre. De tots els articles que el conformen n'he escollit un que no té pèrdua: els orígens de la claca! Com va sorgir aquest grup de persones aplaudidores professionals, a quin país, per què? I a Barcelona, quan va arribar? Tot i més, en aquesta parada d'avui. Per cert, el souvenir, si us agrada anar de restaurants, us agradarà!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que prové del llegat de les tretze que s'han conservat, i que va escriure el compositor Alban Berg a la seva "estimada llunyana i secreta" Hanna Fuchs (les d'ella a ell no s'han conservat). Es van conèixer el 1925, aleshores tots dos estaven casats i ho seguirien estant durant els deu anys que va durar la relació, fins a la mort del compositor. Val a dir, que aquesta relació impossible li va costar a ell la salut, psíquica i física. La carta que us porto és molt important perquè conforma l'escenari del naixement de la "Suite Llrica" de Berg i ens dona una informació que altrament mai s'hagués sabut. Com a souvenir avui un poema de Baudelaire, "De Profundis Clamavi".