Entrevista a Hilary Hahn

per Joan Vives

Hilary Hahn
Hilary Hahn: "Sempre he insistit molt a ser jo mateixa"

Comentaris

Superada l'edat de 30 anys, la violinista americana Hilary Hahn va tornar a Barcelona a presentar-nos la seva darrera gravació discogràfica -que inclou el Concert per a violí de Txaikovski- i va testimoniar que la que un dia havia estat nena prodigi ha esdevingut una intèrpret madura, de tracte amable però amb les idees molt clares.

HILARY HAHN

Entre les obres de la gran literatura per a violí solista hi trobem el concert de Txaikovski, una partitura que en el seu moment es va considerar intocable. Realment és intocable?
Certament el concert de Txaikovski es pot tocar! La tècnica interpretativa canvia amb el temps, i la manera com la gent afronta la interpretació també canvia segons el moment i la tècnica de cadascú. El concert es pot tocar perfectament; jo, de fet, ho faig! Potser no ho estic fent bé, no ho sé!

Per cert, l'estoig del teu violí ja està content?
La veritat és que no ho sé del tot. Tinc una barreja d'impressions, ja que no sento que es queixi però tampoc sé si està gaire content.

Bé, la pregunta pot semblar una mica absurda, però hem descobert que l'estoig del teu violí te un Twitter propi a Internet. En quina mesura l'estoig és el teu "alter ego"? Què és millor, parlar amb l'estoig o parlar directament amb el violí?
La veritat és que jo no parlo ni amb l'estoig ni amb el violí. Jo poso el violí a l'estoig i ell se n'ocupa. Però no és el meu "alter ego".

T'agraden les noves tecnologies, les xarxes socials...?
De fet no gaire. No m'agraden gaire les xarxes socials. M'agrada la comunicació cara a cara. Tot aquest món del Facebook i etc. el trobo caòtic i em dificulta molt la concentració com a artista. Penso que és una bona idea, molta gent en gaudeix. Però a mi, que tinc el meu espai artístic dins del cap, que hi hagi tant de soroll al meu voltant no m'agrada. De totes formes tinc un gestor que se n'ocupa. El que sí que m'agrada és el tipus de comunicació que dóna internet. Quan era estudiant vaig tenir l'oportunitat de conèixer molts músics personalment, darrere els bastidors. Els podia formular les preguntes que jo em feia com a jove músic. Això és una experiència insubstituïble per a mi. Molta gent no hi té aquest accés; és per això que intento utilitzar internet com una manera de parlar directament amb joves músics, amb persones que no saben tant el que passa rere els bastidors i amb la gent que vol conèixer una mica millor la música clàssica. És per això que tinc la meva web, per proporcionar un recurs a la gent que en vulgui saber més. Per mi també és molt divertit, perquè m'agrada escriure i em permet comunicar-me directament. També tinc un canal a Youtube. M'encanta, fer això: entrevisto els meus col·legues i aleshores ells em diuen coses que mai no em dirien en una conversa convencional. Parlen d'una manera diferent quan parlen per a un públic i quan parlen per a un amic. Amb un col·lega sembla que ja t'ho saps tot, et coneixes mútuament molt bé; però amb el públic t'has d'explicar una miqueta més bé. Moltes vegades penso que conec una persona i aleshores descobreixo que és totalment diferent del que jo pensava. És un mitjà molt divertit que m'encanta.

En quina mesura pots fer compatible la pràctica diària del violí amb la resta d'activitats?
Tocar un concert com per exemple el de Txaikovski necessita molta solidesa. És com l'esport, has de tenir cura del teu so i a això hi has de dedicar gran part de la teva energia. Toques molta estona, encara que vas fent pauses per garantir una certa frescor fins al final. Una part de la pràctica és física, fins i tot per desenvolupar la capacitat muscular. Però després hi ha un altre front, que és desenvolupar tot allò que penses que pots fer amb la partitura, preparar allò que oferiràs dalt de l'escenari introduint-hi noves idees i la manera de portar-les a terme. Per mi l'assaig no és per decidir com ho faré i passar l'estona tocant fins que arribi a la perfecció, no! Penso: "Com ho tocaré, això a l'escenari? Com em puc preparar per ser prou flexible i sentir-me alhora prou còmode amb aquestes diferents opcions." Això em permetrà, quan pugi a l'escenari, escoltar tot el que passa al meu voltant, escoltar els meus col·legues i respondre a les coses que estiguin fent amb alguna idea interpretativa que no he fet mai abans, i portar-la tan lluny com pugui perquè ells tinguin una idea a la qual respondre. Hi ha molt de pensament abstracte en l'assaig, i sempre està dins de la meva ment com a rerefons. Això és part del meu plantejament.

Txaikovski escriu bé per a violí?
Potser la qüestió és saber què vol dir escriure bé per a violí: que el violí comuniqui allò que el compositor vol expressar en la seva música? O escriure alguna cosa que sigui fàcil d'interpretar? O potser una peça que inclogui tot el ventall de possibilitats tècniques de l'instrument encara que sigui difícil d'interpretar? Penso que cada compositor té la seva manera d'abordar l'instrument i la major part de les vegades als compositors els preocupa la transmissió de la seva música, i si escriuen d'una manera difícil però que pot funcionar a mi ja m'està bé. Ara bé, si componen d'una manera que interfereix en la seva música, aleshores penso que és una llàstima perquè no es pot transmetre tota l'expressió. Txaikovski expressa moltíssim en la seva música i, encara que no sempre sigui fàcil d'interpretar, doncs mira, tenim temps per assajar i aquesta és la nostra feina: fer que la tècnica no interfereixi en l'expressió de la música.

Tens algun llibre de capçalera?
En tinc un quants. Per exemple n'hi ha un de John Steinbeck que es titula Travels with Charley i parla d'un viatge que l'autor va fer pels Estats Units d'Amèrica amb la seva furgoneta i el seu gos. Per mi allò és Amèrica, però és l'Amèrica que la gent no veu si no hi viu. També és un retrat de la vida quan viatges. Jo volto tant que sovint oblido què vol dir estar a casa. M'encanta viatjar. M'encanta conèixer països diferents. Està molt bé llegir un llibre així, veure com fa cinquanta anys la gent viatjava i tenia la mateixa experiència i els passaven coses estranyes. N'hi ha més, que són fantàstics. Ara, per exemple, estic llegint una relectura moderna de contes de fades, que evidentment no tenen res a veure amb els que llegia quan era petita.

Hi ha algun bon consell que recordis d'algun dels teus professors?
No, cap en particular. Sí que recordo un concepte, un concepte general que apareix sovint a la meva vida, que és l'equilibri i la claredat. Quan interpretes una peça musical no pots permetre que la tècnica sigui més important que la música, i tampoc et pots concentrar més en la música que en la tècnica. Els dos aspectes son fonamentals perquè la música sigui ben transmesa. Quan viatjo sempre pregunto als meus col·legues com equilibren això o allò, aquesta part de la vida amb l'altra, què fan en relació amb aquest desafiament... Quan estic a la carretera de viatge intento posar les coses al seu lloc, gaudir de tot i alhora ser present en tot allò que faig sense oblidar-me de res.

El fet de ser una persona amb una gran projecció internacional, fins i tot un model per a molts joves intèrprets, en quina mesura t'afecta?
Pel que fa a la meva imatge sempre he insistit molt a ser jo mateixa. Quan era més jove molta gent em volia definir i acabava sent una versió reduïda d'una petita part. Per mi és important que tots els aspectes de la meva persona formin part de la meva imatge pública, malgrat que la meva vida personal la mantinc molt en la intimitat. Però alhora estic molt implicada en tota la sèrie de coses que em representen, com la fotografia, els àlbums, etc. Vull decidir que aquella imatge es correspon veritablement amb el que jo sóc de debò.

Joan Vives
 

Actualitzat 01/07/11