Eduard Toldrà

Eduard Toldrà

Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril de 1895 - Barcelona, 31 de maig de 1962

Eduard Toldrà i Soler, músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la Música catalana de mitjan segle XX, especialment per la seva importantíssima tasca com a director de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.

En tota la seva la carrera no deixà mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta cançons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1928 estrenà, al Palau de la Música Catalana la seva òpera El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner, figurins i decorats de Xavier Nogués, i amb els cantants Mercè Plantada, Concepció Callao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabés, Valentí Capdevila i Francesc Torra. El 1936 obtingué el premi Isaac Albèniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseit), que dedicà a la soprano Conxita Badia. Hagué d'esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no tornà de l'exili. El 1941 li fou oferta la direcció de l'Orquesta Nacional de España de Madrid, que declinà, però el 1942 s'avingué a dirigir-la en una tongada de vuit concerts que foren un èxit rotund. L'ajuntament de Barcelona li encarregà organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzés la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l'Orquestra Municipal de Barcelona, de què va ser-ne nomenat primer director titular, i encapçalà en el seu concert de presentació el 31 de març del 1944; s'hi estigué els disset anys següents, 729 actuacions sota la seva batuta. Al llarg de la seva carrera, el gran prestigi que gaudia va fer que hom el cridés per dirigir un gran nombre d'orquestres. A més de les ja esmentades, l'Orchestre Lamoreux de París, l'Orquesta Municipal de Bilbao, l'Orquesta Filarmónica de Madrid, l'Orquesta de Cámara de Madrid, i d'altres a Alemanya, Itàlia i Portugal.