Delfí Colomé

Delfí Colomé

Barcelona, 1946 - Seül, Corea del Sud, 11 d'abril de 2008

Delfí Colomé va estudiar piano, composició i direcció d'orquestra amb María Teresa Balcells i Lluís Moreno Pallí. Actiu participant del moviment de la Nova Cançó, va ser director de l'Obra del Ballet Popular on va adquirir una gran pràctica en la direcció d'orquestres. Va ser a partir de l'any 1980 quan va començar a compondre amb regularitat, en un estil molt eclèctic d'arrelada base minimalista. En el seu catàleg hi consten més de 70 obres, freqüentment interpretades arreu del món. Doctor en Estètica i Teoria de les Arts, va impartir un gran nombre de conferències i cursos sobre música espanyola (especialment contemporània) i dansa moderna. Sobre ambdues arts va escriure sovint en la premsa espanyola i en revistes especialitzades. El 1976 va entrar a la Carrera Diplomàtica, vivint, des de llavors llargs, períodes a l'estranger. Els últims deu anys, Colomé va viure a l'Àsia de l'Est; primer a Filipines, després a Singapur (on va dirigir la Asia-Europe Foundation) i finalment a Seül (Corea del Sud), com a Ambaixador d'Espanya. L'any 2007 el Segell Autor de la Fundació Autor va publicar el CD Música Lliure. Obres Per a piano de Delfí Colomé, interpretades per Humberto Quagliata, amb una selecció de les seves obres per a aquest instrument. El títol del CD es correspon amb les idees del compositor, qui compartia el criteri de Ferruccio Bussoni que "La música va néixer lliure i la seva destinació és guanyar llibertat".